Maniobres de seguretat

En l’apartat dels pendents he parlat d’aquestes maniobres, són per aplicar en pendents, s’utilitzen arreu i podríem dir que són universals excepte en les pendents laterals, aquí no hi ha maniobres de seguretat, la seguretat és evitar-les.

Com he dit en l’apartat de preliminars, una bona mesura de seguretat és ser conscients en tot moment del camí que hem recorregut, o millor dit tenir clar que tot el que hem recorregut fins arribar a un lloc en concret ho podem retrocedir, ho podem fer en sentit contrari, ja sigui marxa endarrere o donant la volta.

També he d’aclarir una sèrie de punts,

  • aquestes maniobres estan descrites sempre per vehicles amb caixa de canvis manual.

  • Són maniobres que hem de saber fer amb rapidesa i seguretat, tenir-les tan interioritzades que les fem de forma instintiva i sens haver de pensar.

  • Per tant, les hem de practicar en situacions controlades i sense “estres”. Per començar, busca una pendent suau on provar-les i practicant-les, desprès anar-ho fent en pendents amb més inclinació fins que et surtin de forma automàtica.

  • Comença fent-les en sentit ascendent i després en sentit descendent, tot el que s’ha pujat es pot baixar, però al contrari NO TOT EL QUE S’HA BAIXAT ES POT PUJAR.

  • Tot i que no és l’aconsellable si has d’aturar-te en un pendent, frena amb el fre de servei, el de peu, el fre de ma -normalment- tan sols actua sobre dues rodes, les del darrera i en pendents molt dretes és possible que no tinguis suficient retenció.

El primer que hauríem de practicar és a aturar-nos a mitj pendent, tan en sentit ascendent com descendent, i tornar a iniciar la marxa en qualsevol dels sentits, però fer-ho sense utilitzar el fre d’estacionament (el de ma), tal com hem dit en els punts anteriors.

Per això practicarem el següent:

Per aturar-nos en un pendent, prémer el fre i embragatge de forma simultània, hem d’aconseguir que el vehicle s’aturi sense calar-se i sense que es desplaci pendent avall.

A partir d’aquí hi ha diverses situacions:

  • Un cop aturats volem reiniciar la marxa a favor de pendent

– Estem pujant i volem iniciar la baixada

– Estem baixant i volem continuar la baixada

  • Un cop aturats volem reiniciar la marxa en sentir desfavorable de la pendent

– Estem pujant i volem continuar la pujada

– Estem baixant i volem iniciar la pujada

Maniobra 1

Quan reiniciem la marxa a favor de la pendent, (recorda que estem aturats i amb el fre i l’embragatge premuts):

  1. Posarem la marxa que necessitem per la baixada, ja sigui primera o marxa endarrere.
  2. Deixarem anar simultàniament els pedals de fre i embragatge per iniciar la baixada.
  3. Controlarem la direcció, alerta si estem baixant marxa endarrere.
  4. Si ho fem be, notarem que el vehicle no es desplaça ni un centímetre sense tracció i està en tot moment sota control.

Maniobra 2

Quan reiniciem la marxa desfavorable de la pendent, (recorda que estem aturats i amb el fre i l’embragatge premuts):

  1. Posarem la marxa que necessitem per la pujada, ja sigui primera o marxa endarrere.
  2. Deixarem anar el pedal de l’embragatge fins el punt en que comença a fer força i a acoblar-se amb el motor.
  3. En aquest punt hem de deixar els dos pedals simultàniament per iniciar la pujada sense que el vehicle es cali.
  4. Controlarem la direcció, alerta si estem pujant marxa endarrera.
  5. Si ho fem be, notarem que el vehicle no es mou ni un centímetre cap avall i està en tot moment sota control. Pensa que si el vehicle es desplaça cap avall i en aquest moment arranquem cap amunt, sotmetrem la transmissió a un esforç massa gran i podem trencar alguna cosa.

 

Ara anem a suposar casos reals i com solucionar-los. Tingues en compte que aquestes maniobres explicades per escrit sobre el paper, semblen complicades, però en la realitat són senzilles, tan sols hem de saber trobar el punt en que l’embragatge comença a acoblar-se amb el motor.

Supòsit A:

  • Comencem a pujar i notem que el vehicle va perdent força i arriba el punt que no pot pujar, si això passa perquè no tenim prou potència segurament el motor es calarà. Això pot semblar un problema, però si el vehicle continua tenint suficient adherència, el problema és menor, tan sols cal saber com reaccionar.

Supòsit B:

  • Comencem una pujada i en un moment donat el vehicle perd adherència, les rodes patinen i no pot pujar, les rodes continuen girant però no avancem, dues rodes o fins i tot les quatre patinen. El vehicle a perdut l’adherència i si es manté recte no tindrem problema, però si el pes de la part més elevada es desplaça cap un costat correm el perill que es posi de costal al pendent i perdrem el control.

Tenim dues opcions:

  • El motor NO s’ha calat

Maniobra 3

  1. Prémer l’embragatge i el fre per aturar el vehicle a mitja pujada, evitant que el motor es cali.

  2. Immediatament posar marxa endarrere (hem d’estar segurs que ha entrat la marxa).

  3. Deixar l’embragatge fins el punt on comença a fer força per acoblar-se amb el motor.

  4. Deixar l’embragatge i el fre simultàniament.

  5. Comença el descens suaument, controla la direcció, pensa que les reaccions de la direcció seran més “violentes”.

  • El motor SI s’ha calat a l’intentar pujar

Maniobra 4

  1. Immediatament frenem amb força amb el peu.

  2. Posem marxa endarrere (hem d’estar segurs que ha entrat la marxa).

  3. Deixem l’embragatge.

  4. Simultàniament deixem el fre i accionem al motor d’arrancada per posar el motor en marxa.

  5. Comencem el descens suaument, controla la direcció, pensa que les reaccions de la direcció seran més “violentes”.

 

Al final hem de ser capaços de fer aquestes maniobres amb rapidesa (penso que un temps encertat és no superar els 8/10 segons i si és menys millor), per dos motius principals,

  • estem en una situació precària i possiblement sense adherència, no és acceptable quedar aturats en una pendent havent de recordar-nos i pensant quins són els passos que he de fer per una determinada maniobra.
  • si el vehicle tot i estar frenat està lliscant, hem de resoldre la situació IMMEDIATAMENT, correm el perill REAL de que el vehicle quedi de costat a la pendent i bolcar.

En el moment en que ja tenim aquestes maniobres completament memoritzades i ens surten sense haver de pensar, podem utilitzar-les en situacions reals o fins i tot si es dona el supòsit A i el motiu és que hem equivocat la marxa al iniciar la pujada, podem engegar el motor i provar de continuar la pujada amb una marxa més curta, utilitzant la maniobra 2.

Com he dit abans aquestes situacions no són les habituals i per tant la necessitat de realitzar aquestes maniobres tampoc ho és, per aquest motiu és que les hem de tenir interioritzades i han de sortir-nos instintivament, és aquí la veritable dificultat, que pràcticament les hauríem de tenir gravades al nostre ADN.

 

ALTRES MANIOBRES.

Aquí descriurem unes maniobres molt senzilles, que moltes vegades ja les fem instintivament, i que realment són efectives. Gairebé totes són recursos per fer en situacions de baixa adherència, fang, neu, sorra etc.

EL PENDUL.

Es basa en el fet de que, mentre el vehicle tingui una mica de moviment, no ho tenim tot perdut, però hem de tenir clar que tampoc és la solució definitiva.

Es tracta de anar avançant i retrocedint ràpidament, la distància que puguem, i així anar guanyant alguns centímetres i també inèrcia, en cada anada i tornada fins que amb una mica de sort, tornem a tenir tracció. També podem combinar aquesta maniobra amb la següent.

EL COP DE VOLANT ALTERN, (ziga-zaga).

Es basa en el fet que els neumàtics de tot terreny, als flancs hi tenen un a mica de dibuix i es tracta d’aprofitar-lo i juntament amb la pressió lateral que fa la roda al esgarrapar el lateral de la rodera.

Per això farem el següent, en el moment en que notem que estem perdent la tracció, comencem a girar la direcció de costat a costat, entre un quart i mitja volta de volant, per esgarrapar amb els flancs del neumàtic el costat de la rodera, com que la rodera normalment és poc consistent hem d’anar “esgarrapant” un costat i l’altre.

Es sorprenent com la poca adherència ens proporciona aquesta maniobra ens dona la tracció suficient per anar avançant.

EL SOBREFRENAT.

Aquesta maniobra ja l’he descrit en l’apartat que parlo del creuament de ponts, però ho tornaré a fer i així hi ha totes les maniobres recollides en un apartat. Abans d’explicar la maniobra cal deixar clar que castiga molt els frens i la transmissió.

Es tracta de frenar amb el fre de ma alhora que s’accelera per sortir, hi ha la possibilitat que al frenar la roda que està al aire, transmetem una mica de par a la roda que està en contacte amb el terra. També es pot fer amb el fre de servei, -el de peu-, però en vehicles actuals el fet de frenar i accelerar alhora no és possible, ja que al frenar es talla l’acceleració de forma automàtica des de la unitat de control, tot depèn de la seva configuració.

 

neumatics llarg 2


Deixa un comentari