Últimas Actualizaciones del Evento

Efectes de la pressió als pneumàtics

Imagen Posted on

Anuncios

Març 2019

Posted on Actualizado enn

Aquest març hem fet dues rutes. La primera l’hem començat a Calafat, a la Costa Daurada, com podreu veure a l’enllaç està catalogada de “dificil”, però la dificultat està concentrada en uns 400 metres de cprbes en pujada molt trencades, amb algun esgraò i molta pedra solta. És necessari la utilització de bloquejadors i si el vehicle està una mica elevat molt millor. com s’explica en l’enllaç de wikiloc hi ha una alternativa per començar laruta per un altre lloc i enllaçar amb aquesta ruta al Coll de la Baseta. Aquí teniu l’enllaç del track.

La segona ruta l’hem fet un altre cop per les muntanyes de Prades, des de Maspujols a Montblanc, passant per Gallicant, La Febró, Prades, Vilanova de Prades i Rojals, el lloc més dificil segurament és la pujada als Motllats, un tram curt amb esgraons de roca però que triant be el lloc de pas no presenta massa problema. Aquí teniu l’enllaç del track

El Montsey i Les Guilleries

Posted on Actualizado enn

En aquesta ruta travessem el Montseny i fem una volta per les Guilleriesentre boscos de tota mena, podem veure alzines sureres, castanyers,faig, roures, avets de douglas, fins i tot alguna sequoia. Segons enl’època de l’any que fem la ruta, les zones de caducifolis tindranles fulles verdes o ens poden sorprendre amb una gran varietat detonalitats.

Elscamins no presenten dificultats, però hem d’estar molt atents a lapart central del recorregut i poc després de passar per segonavegada per sota de la C25 que hi ha un petit esvoranc,no és gaire ample però si bastant profund, fruit de l’aigua queescorre pel camí, es pot passar arramblant-nos al marge del costatmuntanya, però si l’aigua continua escorrent per aquí pot acabar dedificultar el pas.

Cap al final de la ruta, al passar per la finca de Tortadès, uns vivers forestals, passareu al costat de la Sequoia de Tortadès, que va ser l’arbre més alt de Catalunya, però el 1990 li va caure un llamp que va esberlar el tronc, l’arbre encara és viu, però és ben visible el tronc partit i lligat perquè no acabi de trencar-se.

Sequoia de Tortadès

I si em permeteu dues sugerències, feu una petita marrada i aneu fins al Coll de Te on trobareu una casa amb Restaurant. Podeu fer un bon menjar o un veure en un lloc tranquil i amb unes vistes espectaculars. 

Llançà- Requesens

Posted on Actualizado enn

Enllaç al track >>>>
Ruta sense complicacions tècniques, fins i tot amb pluja ja que el terreny és bastant pedregós i granit descompost. Sortim de Llançà per carretera en direcció a França, un cop hem passat Port Bou i després de l’antic control fronterer, a la corba immediata, agafem la pista que surt davant nostre.
Aquesta pista te circulació restringida de l’1 de juliol al 15 de setembre, coincidint amb l’época de màxim risc d’incendi. Tornem a saltar a la part catalana pel coll de Banyuls. Despres de passar pel Mas Pils tornem a enfila-nos per pujar cap a Requesens, en un moment donat passem per zona militar, peró si les portes no estan tancades podem accedir.
https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1097533-els-militars-i-la-convivencia.html
L’objectiu principal d’aquesta ruta és que pot ser una alternativa de inici de la travessa dels Pirineus per evitar les pistes tancades a Sant Quirze de Colera i les pistes més exposades de la zona militar a Espolla.

Comentaris

Volta per l’Alt Urgell

Posted on Actualizado enn

Track >>>>

Aquest final d’agost hem anat a fer una volta per l’Alt Urgell i amb uns punts molt concrets i assequibles:

  • Pujar al Pic Negre
  • Veure la vw T-1        Si en voleu saber l’história   >>>>

  • La Vall de Tor

  • Santa Magdalena

  • Sant Joan de l’Erm

  • Pujar a la Torreta de l’Orri

  • Les Pedreres dels Manairons

I com a objectiu sobrevingut podria fer esment de la «recuperació» d’una pista que varem poder comprovar que s’està perdent i te el seu interès, la que va des de Fígols (poblet prop de Organyà) a l’Alzina d’Alinyà passant per Forn i Caferna, aquesta pista encara està practicable sense massa dificultat, però si no s’utilitza s’acabarà perdent.

En conjunt aquesta ruta no te cap dificultat i les pistes estan en molt bon estat, tret de les ascensions als dos pics, el Pic Negre i la Torreta de l’Orri, però com que es pugem i baixen pel mateix camí, es poden deixar de fer si no es vol assumir aquesta dificultat, també hi inclourem la pista que va de Fígols a l’Alzina d’Alinyà, al final del recorregut. En cap cas estic parlant de dificultats extremes, però si que hem de tenir en compte que no estan en consonància amb la resta de la ruta.

Alps 2018

Posted on

Aquest estiu hem tornat als Alps, un altre cop, per fer unes pistes que ens havien quedat pendents el 2016. La AVML, la Via del Sale i el Tunnel du Parpaillon, aquestes les varem anar fent en sentit nord i per tornar a baixar cap al sud en varem fer dues més que ja haviem recorregut el 2016, La Strada dell’Assietta i la Strada dei Canonni, aquets última en sentit contrari. Una combinació de pistes molt recomanable.

Us deixo una foto del google earth per fer-vos una idea

Aquí teniu l’enllaç a aquest mateix blog on trobareu tota la informació  >>>>

De Tolva a Alòs de Balaguer, o el que ès el mateix de Benavarre a Artesa de Segre.

Posted on Actualizado enn

Accadir al track  >>>>

Aquests mésos d’abril i maig, en dos dies de diferents caps de setmana hem fet aquesta ruta que és un complement ideal de la que haviem fet l’any passat “La travessa del Monsec

Si ajuntem aquestes dues rutes obtenim una volta molt interessant de tots tres Montsecs, (el de d’Estall, el d’Ares i el de Rúbies), amb una més que interessant incursió a la Serra del Sis al nord d’aquestes serres i a tocar del Turbón.

 

 

 

 

Aquesta ruta (ni tampoc la anterior) tenen cap dificultat però si que tenen unes espectaculars vistes i punts d’interes per no ens podem perdre. És ideal per fer en un pont llarg, podem destinar-hi perfectament cinc dies.

Cal dir que la intenció original no era aquest recorregut exactament, però una esllavisada de roques a la pista que va de Tercui a Claramunt ens va obligar a buscar una alternativa que varem trobar més al nord per Pont d’Orrit i Esplugafreda i que per cert és molt i molt interessant.

Sabent això es pot escurçar una mica la ruta si, un cop passat Cajigar, aproximadament a uns 4,5 Km, agafem la pista, que pel Serrat del Solà, surt a la carretera N-230 uns 3,5 km al sud de Pont d’Orrit. Però hem de tenir en compte que si fem això no passarem per Montañana, un poble molt ben conservat i amb un aire medieval encantador.

Espero que us agradi i no dubteu a fer la volta complerta.